Primer el record per a
l’amic i company de tertúlia radiofònica: La veu, la peculiar veu de Vicent
Mira, ha callat per a sempre. Però la seua paraula romandrà i el seu
exemple ens acompanyarà de per vida. De Vicent el que més he sentit dir aquests
dies és que era un bon home, un home integre, tranquil i d’honor. Algú pot
desitjar millor epitafi? Bon viatge, company.
 |
| Moliner no vol imputats al seu costat |
No tots ens hem fet
mereixedors de paraules tan senzilles però a la vegada tan grans. Per exemple,
els polítics que arriben a la vida pública a servir-se i no solament a servir.
La justícia dirà, però pot ser el cas de Francisco Martínez, l'alcalde
popular de la Vall d'Alba, que continua en el càrrec perquè el seu partit així
ho ha volgut. Què es mantinga d'alcalde només està en mans dels regidors del
seu poble, cert, però que siga encara el màxim representant institucional del
PP en el municipi és una decisió del partit. Una representació que no li han
deixat mantenir en la Diputació Provincial on Javier Moliner l’ha tirat
sense contemplacions: diu que no vol imputats al seu costat, però permet que
els veïns de Vall d'Alba tinguen un imputat com a alcalde. Moliner no vol
compartir taula amb un empestat pel virus de la corrupció, però no ho importa
que passege la seua ‘malaltia’ pels carrers de la Vall d'Alba i que ho faça en
nom del partit que presideix. Sembla que la seua línia roja només arriba a les
portes del palau de la Plaça de les Aules i que més enllà tot val. És a dir: No
se sap si es tracta d'una línia roja o d'un cordó sanitari per a aïllar-se dels
corruptes, que no tant per a aïllar als corruptes.
Una línia roja que si ha
estat implacable amb la persona de Carlos Fabra, el polític que més
comentaris va propiciar en les tertúlies on participava Vicent i que encara
continua d’actualitat el dia d'avui tot i que el seu cas ja va quedar vist per
a sentència fa mesos. Jutjat i sentenciat, però no tancat. Ni el Cas Fabra mediàticament, ni el seu
protagonista a la presó tal com ho va condemnar la justícia. La decisió de la
Sala Primera de l'Audiència Provincial de Castelló de deixar-ho en llibertat
fins que el govern decidisca sobre l’indult demanat, ha alçat una polseguera
que tardarà a escampar.
 |
| Carlos Fabra a les portes de l'Audiència Provincial |
En l'àmbit judicial tant
la fiscalia anticorrupció com l'advocacia de l'estat han recorregut la
resolució de l'audiència provincial. I ho han fet sense pèls en la llengua, amb
un posicionament ferm en contra de la postura dels magistrats: Volen que Carlos
Fabra entre ja, com més prompte millor, en la presó. La fiscalia creu que
decisions com aquesta, quan es tracta de polítics i personalitats de
rellevància pública, generen un estat d'alarma social per l'ús fraudulent del
mecanisme de l'indult. Per la seua banda l'advocacia de l'estat també s'oposa a
la suspensió del compliment de la pena i recorda a més que Fabra no ha fet cap
esforç per a intentar reparar el dany causat a la hisenda pública. És a dir,
que de moment no paga.
El que si paga la pena és
escoltar les paraules del president de l’Audiència, José Manuel Marco.
Gràcies a ell ens hem assabentat de l’acord al qual van arribar el seu dia els
magistrats de l’audiència i segons el qual, i amb caràcter general, no es concediria la suspensió de la pena mentre es tramita l'indult quan la condemnafóra major de tres anys. És el cas, però de nou la sort somriu a Fabra, aquesta
vegada en un tribunal. Dijous, en la tertúlia on parlava Vicent, un advocat de
Castelló ho explicava de forma contundent: “Si
fora un client dels meus estaria ja en la presó”. És el que hi ha.
On Fabra no té tanta sort,
ni tanta comprensió, és en l’àmbit de la política, allí on ho va ser tot en els
darrers vint-i-dos anys. Tot el contrari. El seu cas ha obrat el miracle de la
“reconversió” entre els diputats del grup popular a les Corts Valencianes: en
qüestió d’uns pocs mesos els seus ocupants han passat de repartir-se fulls per la bancada demanant l’indult per a Pedro Hernández Mateo, l’ex alcalde
de Torrevieja condemnat per corrupció, a aprovar una moció de Compromís instant
al govern central a no indultar a polítics condemnats per delictes contra
l’administració o la hisenda pública.
Cert és que els diputats
del PP no van voler personalitzar, ni exemplificar, en la persona de Carlos
Fabra, però ja va bé: han passat dels sopars-homenatge multitudinàries i les
abraçades a les portes dels jutjats, a l'oblit i el rebuig públic de qui va ser
el seu amo i senyor a Castelló durant més de vint anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario