... i han tornat

Ximo Puig, nou President de la Generalitat Valenciana

No he trobat la foto en les xarxes però segur que algun company gràfic la té: Un president castellonenc de la Generalitat Valenciana que deixa de ser-ho donant-li l’enhorabona al nou president castellonenc de la Generalitat en presència d’un president castellonenc de les Corts Valencianes. Inèdit i tal vegada irrepetible. Va passar dijous al Palau de Benicarló en una jornada històrica i plena d’emocions. També en la votació d’investidura quan un altre diputat castellonenc, Miguel Àngel Mulet, protagonitzà l’anècdota de la sessió en equivocar-se a l’hora de votar i dir primer que SI on volia dir que NO. Tal vegada es va despistar després de passar-se bona part del llarg ple fent allò que més li agrada: dibuixar.

Fins i tot amb el vot en contra del despistat Mulet i amb els cinc en blanc de Podemos, una formació que juga a estar sense no estar però que vol estar en quasi totes les fotos, el morellà Ximo Puig entrarà demà al Palau com a president de la Generalitat. Ho farà després d’unes setmanes d’incertesa i dures negociacions amb Podemos i Compromís, el soci formal de govern, que s’han concretat en un document públic que guiarà el full de ruta d’una entesa d’esquerres que ha fet possible articular una alternativa progressista a vint anys de majories del PP. Fins a l’últim minut l’Acord del Botànic ha estat més difícil de parir que aquell Pacte del Pollastre que va servir a la dreta per a arribar per primera vegada al govern autonòmic.

A ningú se li escapa que l’arribada de Puig al despatx que fins divendres ha ocupat Alberto Fabra ha estat una llarga cursa de fons que va encetar ara fa just vint anys… i precisament en el mateix lloc on demà està posada la línia de meta, en eixe mateix despatx. Bé, per ser més concrets, just en el del costat. La història és curiosa i reveladora d’una forma de ser que reflecteix molt bé el perfil del nou president de la Generalitat. Poc amic de la pràctica de l’esport de competició, una altra cosa es anar a veure jugar al Morella al camp de la Fábrica Giner, ara s’ha demostrat que eixes llargues passejades a bon ritme des de Morella a Xiva o les altres per l’antic llit del riu Túria a la ciutat de València, li han servit a Ximo Puig per a forjar un caràcter d’home que sap que en la perseverança i l’esforç, en l’espera i el treball a llarg termini, estan algunes de les claus per assolir els objectius. També els polítics.

Ximo Puig i Alberto Fabra

Ens anem als primers dies de juliol de l’any 1995. En les eleccions del 28 de maig el PP havia aconseguit 42 escons i va guanyar amb majoria simple una consulta en la qual el PSPV va traure deu diputats menys després de perdre tretze escons. Una davallada que va portar al president Joan Lerma a Madrid quan Felipe González el va nomenar ministre d’Administracions Públiques. Els deu diputats que va traure Esquerra Unida no van ser prou per a impedir l’arribada de la dreta al govern. Els també deu diputats d’UV van fer possible que Eduardo Zaplana fos investit president amb majoria absoluta gràcies al suport dels regionalistes de Vicente González Lizondo. Per cert, els nacionalistes d’UPV amb Pere Mayor de candidat –de qui ara s’ha parlat com a possible conseller en el futur govern- no van superar la barrera del cinc per cent i van quedar fora de les Corts… just el que ara li ha passat a EU vint anys després.

Les portes de la Generalitat Valenciana s’obrien per al PP i quan Zaplana va entrar al Palau un mes després de guanyar les eleccions, Lerma ja estava ocupat al seu nou treball en Madrid. El conseller Joan Romero i el cap de gabinet de Presidència, Ximo Puig, el van rebre per a fer d’amfitrions en l’entrega simbòlica d’aquelles dependències que el PSPV havia ocupat els darrers tretze anys. Per cert, conten que en un ambient distes Zaplana fins i tot els va preguntar on es trobava la cuina… i si era cert que hi havia un jacuzzi. El que si havia guardat, encara que no li ho van mostrar al nou inquilí, era una nota manuscrita que un assessor d’absoluta confiança de Ximo Puig va amagar en una escletxa en l’artesonat d’una de les finestres gòtiques del despatx que ocupava el cap de gabinet. En un foli doblegat va escriure la paraula Tornarem.

Era tota una declaració d’intencions. Un atrevit repte davant el negre futur polític que aquell dia s’obria per als socialistes valencians i que ha tardat vint anys a aclarir-se després de dos dècades a l’oposició. Era una aposta guanyadora que demostra el tarannà d’aquests morellans que ara governen la Generalitat. Estaven convençuts de què volien tornar i de què ho anaven a aconseguir. Demà, o com a més tardar dilluns, sabrem si el foli continua en el seu lloc. Si l’han llevat es perquè, veritablement, la neteja de papers a la Generalitat ha estat a fons, i el nou govern ja sabrà que no trobarà res que els seus antecessors no vulguen que aparega. En tot cas és un moment perquè els fotògrafs i les càmeres de televisió estiguen presents. L’anècdota mereix ser recollida gràficament encara que no podran fer-ho les càmeres de la televisió pública que tant va contribuir a posar en marxa l’equip d’aquell cap de gabinet que ara torna com a President de la Generalitat. I ho fa amb la promessa en seu parlamentaria de reobrir una ràdio i televisió pública, independent, sostenible, de qualitat i en valencià… la mateixa llengua en què van escriure el paper que demà tots buscaran.

“El castell de Morella és de pedra i durarà, més durarà la paraula que del meu pit eixirà...” canten els veïns de Ximo Puig a la capital de la comarca de Els Ports quan dansa La Corroquina. La paraula que van deixar escrita en aquell paper ha durat vint anys, però s’ha complit. Han tornat. Com ara haurà de tornar RTVV.

Publicat al Levante de Castelló el 28 de Juny de 2015