 |
| Llàgrimes a Burjassot, el 29 de Novembre de 2013 |
L’article estava pensat
per al dissabte vinent. La setmana que ve farà un any del tancament de les
emissions de RTVV, però jo no podré estar amb els meus companys a València en
el record d’aquest negre aniversari. Ha passat un any.
I un any després Alberto Fabra diu
què val, què vol tornar a reobrir RTVV però amb altra dimensió i sense els
professionals que ell va acomiadar. !! No, senyor president, si això ja ho havíem
notat ¡¡ De fet se li ha notat massa. No feia falta que explicitara tan clarament
un dels motius que el va portar a no complir la sentència del Tribunal Superior
de Justícia (TSJ) quan li van tombar el primer ERO per haver vulnerat drets
fonamentals dels treballadors als quals volia fer fora per damunt de tot i de
tots… fins i tot per damunt de la justícia que finalment li ho va impedir.
Un any després Fabra i els
‘palmeros’ que van apretar el botó per apagar RTVV amb la docilitat de qui se
sap la veu del seu amo s'adonen de la que se’ls ve damunt. Tenen por de perdre
el poder absolut que han tingut durant les dues últimes dècades i que hi han
utilitzat de manera perversa. Per exemple en l’ús partidista d’una
radio televisió pública que van convertir en agència de col·locació i en eina de
propaganda al seu exclusiu servei, al mateix temps que la van endeutar per a
utilitzar-la per als negocis dels seus amics: Ja fora amb la visita del Papa o
per a patrocinar la mascota del Villareal CF. Ara, després d’afonar-la, Fabra va i diu que la vol “sostenible”. Ho diu ell que, com a militant i diputat del PP, va
callar en els temps en que ell era la veu del seu amo en els governs de Eduardo Zaplana
i Francisco Camps que la van sobredimensionar fins a fer-la
insostenible i impossible. Mentrestant també la van manipular i la van saquejar
abans de tancar-la.
Un any després de no haver
volgut escoltar cap de les propostes del Comité d’Empresa de RTVV per a evitar
el tancament, Fabra manté viu el discurs demagògic de què abans les escoles que
la televisió sense explicar que amb els 200 milions que ha malbaratat en el
tancament de RTVV els valencians hagueren pogut mantenir fins a les pròximes
eleccions una televisió sostenible i dimensionada que els haguera mostrat
cadascuna de les escoles i hospitals que inaugura el president Fabra.
Un any després Alberto Fabra continua burlant-se d’un col·lectiu de treballadors als quals
ha expulsat del mercat laboral i als quals ha arruïnat el futur. A ells i a les
seues famílies. Bé, almenys a molts d’ells, que altres no han deixat de
treballar per a les televisions ‘amigues’. Senyor president: També per aquests
estarà tancada la futura RTVV? Desitge no tenir oportunitat de comprovar-ho.
Un any després Alberto
Fabra pot sentir-se orgullós d’haver-se carregat el sector audiovisual
valencià, integrat per uns 5.000 professionals, que des del tancament de RTVV
suporta una taxa de desocupació del 92 per cent. Un sector estratègic en
l’actual societat de la comunicació i l’entreteniment i que aportava valor
afegit a l’economia valenciana.
Un any després els
valencians continuem òrfens d’un servei audiovisual que ens parle en la nostra
llengua, eixa que Fabra menysprea fins a extrems mai vists al País Valencià.
Una dada reveladora: la Generalitat rebaixa a quatre papers els tràmits
necessaris per a fer bous al carrer, argumentant que són un senyal d’identitat
del poble valencià, i al mateix temps tanca tots els mitjans públics que fan ús
del símbol que més ens caracteritza com a valencians, la nostra llengua pròpia.
Això si, ho fa sense amagar-se: En l’Observatori que vol crear per a defensar
els símbols de la Comunitat estaran la Real Academia Valenciana de la Lengua i
Lo Rat Penat però no el Consell Valencià de Cultura o l’Acadèmia Valenciana de
la Llengua.
Molts anys després torna la pitjor versió del búnquer barraqueta:
No només tanquen les veïnes TV3 i Catalunya Ràdio per evitar la tan temuda (per
ells) ‘colonització’ del nord, fins i tot tanquen la pròpia per evitar la tan necessària (per a tots) normalització.
Així d’anormal.
Un any després l'inefable
president de la Diputació de València, Alfonso Rus, diu que ell no
s’espera a comprovar si Fabra va de veres: Ja ha separat 3,2 milions d’euros
dels diners públics que controla per a muntar-se una tele en la qual, per fi, podrà ‘matar’ al Tonet de l’Alqueria Blanca i a tot aquell que si li
pose per davant. Que ja ho va dir al seu dia Carlos Fabra respecte de
l'autonomia universitària que reclamava el rector de l'UJI: “Qui paga, mana”. I això Rus ho té igual
de clar: pagarà amb els diners dels altres i manarà per a l’interés propi.
Un any després tot continua en negre, però els valencians estem un any més a prop de poder fer realitat el canvi polític que propicie la tornada d'una nova RTVV. I d'un nou temps que, com la nova tele, siga més sostenible...
No hay comentarios:
Publicar un comentario