Una rüina que no acaba

Vicente Sanz en el moment de declarar-se culpable

Els llargs anys d'absolut control del Partit Popular en l'extinta RTVV van donar en el seu moment per a moltes vesprades d'escàndol i estan donant avui per a moltes matinals en els tribunals. Tot va començar amb el desembarcament d'un Eduardo Zaplana que a més de prohibir que tragueren en la seua tele el seu perfil menys afavoridor, que lògicament era l'esquerre, va modificar la llei per a permetre l'endeutament de l'ens públic. Era l'any 1999 i ací va començar una barra lliure que va acabar en borratxera.

Gens que no sàpien. De la sobre dimensió de la plantilla per a donar acollida a tot aquell que ho necessitara, a patrocinar mascotes dels clubs de futbol dels presidents amics, passant pel pa i circ de la F1 o el saqueig immisericorde dels amics de la Gürtel aprofitant la visita de Benet XVI a València, fins a arribar al tancament que va signar el president Fabra quan el dèficit era insostenible als ulls de Montoro… o, qui sap, quan el TSJ no li va deixar dur a terme la neteja ideològica amagada en aquell primer ERO que la justícia va anul·lar per conculcar drets fonamentals. Són coses de la tele, d'aquella tele. Alguns exemples en el llarg etcètera d'irregularitats i escàndols que es van cometre des de la radiotelevisió pública valenciana i que en algun cas s'han sentenciat ja com a delicte. Com un fastigós delicte.

Ha sigut aquesta mateixa setmana en reconéixer l'exsecretari general de RTVV i excap de recursos humans, el llavors totpoderós Vicente Sanz, ser l'autor dels delictes d'assetjament i abusos sexuals comesos a tres periodistes a les quals va vexar i va humiliar aprofitant-se de l'immens poder que van posar en les seues mans. El que fóra abans president provincial del PP de València demostra així que no solament estava en política per a folrar-se com se li va sentir dir en les transcripcions de les cintes del ‘Cas Naseiro’ que en la dècada dels 90 investigava ja un suposat finançament il·legal del PP valencià: També ho estava per a poder donar regna solta a les seues depravacions sexuals des de la seua condició d'amo i senyor de la vida i nòmines dels seus empleats i empleades.

Del cas Naseiro va eixir indemne perquè el Tribunal Suprem va ordenar destruir les cintes després de declarar nul·les les intervencions telefòniques ordenades pel jutge Luis Manglano en considerar els magistrats de l'alt tribunal que "no se puede obtener la verdad real a cualquier precio… no todo es lícito en el descubrimento de la verdad". En aquesta nova causa la veritat s'ha sabut per boca del propi acusat i s'ha pagat també un preu per a obtenir-la. No sé si alt. En tot cas el que Sanz s'ha prestat a pagar per a evitar la seua entrada a la presó. De nou avui com ahir, com fa més de vint anys, com sempre, la llei i l'estat de dret juguen a favor d'els qui més tenen i poden respondre dels seus delictes amb el seu patrimoni.

Des del màxim respecte a la decisió lliurement adoptada per les tres víctimes, que són les úniques legitimades per a valorar quan se senten satisfetes i com se senten rescabalades en el seu honor, un no pot deixar de sentir-se decebut pel desenllaç d'aquesta història d'indignitats i abusos. La llei preveu alternatives a l'ingrés en presó per a satisfer una condemna. En 2003 la reforma del Codi Penal va contemplar substituir les penes de presó d'entre un a tres anys per multes sempre que concórreguen en l'acusat una sèrie de circunstancies com ara no tenir antecedents penals, raons d'edat i ser solvent per a fer front a la compensació econòmica requerida. Però pagar i eludir la presó, com abans evitar el servei militar obligatori amb el pagament de 15.000 reals, només està a l'abast dels més rics sense  importar l'origen de la seua fortuna. Per exemple, si l'han aconseguida per haver entrat en política per a 'forrar-se' (Sanz dixit).

I encara que aquest no fóra el cas que ens ocupa, que no ho sé, hi haurà qui pague per ell. La sentència fixa la responsabilitat civil subsidiària de RTVV, avui tancada, per la passivitat i tolerància dels seus directius que van mirar cap a un altre costat. Primer mentre Sanz cometia els seus abusos i després quan les treballadores li van denunciar i no es va exercir cap mesura contra ell. Ni el més enginyós dels artistes fallers haguera imaginat millor remat a la falla en que el PP va convertir una radiotelevisió pública que ha servit igual per a 'forrarse' amb la visita d'un Papa (causa per la qual Sanz haurà de tornar als tribunals) que per a respondre econòmicament pels abusos sexuals d'un dels seus alts directius..

Un mal somni i una ruïna, moral i econòmica, que no acaba… ni tan sols en aquests dies en què la creació de la nova RTVV, que esperem diferent i digna, comença la seua singladura en les Corts Valencianes. Coses i casos que no poden tornar a repetir-se en la (futura) nova tele.

Publicat al Levante de Castelló, 31 d'Octubre de 2015