L'altre mercat laboral

Alberto Fabra i Rita Barberá aniràn junts al Senat

Dimecres vaig renovar el DARDE. Per als qui teniu la sort de no saber de què estic parlant, es tracta del document que expedeix el Servef i que acredita la meua condició de demandant d’ocupació. O el que és el mateix i queda més clar, d’aturat. Vaig renovar el Darde el mateix dia, si més no fa, que ho van fer la majoria dels més de mil excompanys que vam perdre la nostra feina quan un ja ex honorable president –per allò de què ja no ho és: president vull dir; l’altre, açò d’honorable, és una altra cosa i cadascú tindrà la seua valoració al respecte- de la Generalitat Valenciana va decidir tancar RTVV.

Ara Alberto Fabra ja no és president, però ell encara no ha de renovar el Darde. De fet encara no ha hagut d’apuntar-se al paro. Tot i perdre el lloc de treball que ocupava i al qual va arribar a dit, manté la seua acta de diputat a les Corts Valencianes. Fabra és un exemple clar de com l’última reforma laboral del seu partit ha estat beneficiosa a l’hora de trobar feina… per a alguns, clar. Perquè a Fabra això d’anar encadenant contractes de treball no l'ha suposat cap mal de cap. Al contrari. El d’ell és un veritable exemple d’allò que la dreta anomena mobilitat laboral i que, diuen, és un signe dels nou temps en matèria de mercat de treball: Va passar de ser alcalde de Castelló i diputat autonòmic a ser President de la Generalitat, ara és de nou diputat i d’ací a poc serà senador; però això sí, sense deixar mai de ser expresident amb les prerrogatives i beneficis que comporta el càrrec.

Tal vegada la molèstia més gran de tanta mobilitat haja estat en els canvis de taula i decorat. Ara, per exemple, ha hagut de deixar l’ample i luxós despatx que ocupava al Palau de la Generalitat per un altre molt més reduït en un espai que els diputats anomenen “el Colomer” situat a la planta més alta de l’edifici annexe al Palau de les Corts on s’allotgen els diferents grups parlamentaris. Diuen que és una saleta de reunions reconvertida en despatx i que la seua secretaria personal i anterior secretaria autonòmica de Presidència, Esther Pastor, utilitza una taula en l’avantsala. Un espai que, per cert, va ocupar l'avui empresonat Rafael Blasco quan va deixar el grup popular per a passar al grup mixt… però això no vol dir res, casualitat. Molt menys moguda ha estat la trajectòria política de l’altra diputada del PP valencià que acompanyarà Fabra en la retirada daurada al senat. Rita Barberà només ha ocupat dos llocs de treball en els darrers vint anys en compaginar l’acaldia de València amb el parlament autonòmic. Ara, i agafada de la mà del seu benvolgut ‘enemic’ Fabra, desembarca al Senat on farà costat de l’ex diputat de Compromís Carles Mulet qui ja ha dit que vol donar canya des del seu escó i que per a ell anar al Senat no és acabar els seus dies –polítics- en un tranquil cementeri d’elefants. Sembla que la renovació, a la seua manera, arriba també a una cambra on diuen que mai passava res: L’adéu d’històrics com l’orpesí Juan José Ortíz –algú es recorda d’ell?- o l’alacantí Julio de España demostra que tot s’acaba… encara que no per a tots. Joan Lerma es manté incombustible en el que és un altre cas per analitzar: El seu deixeble Ximo Puig arriba dos décades després al despatx que ell ocupava al Palau de la Generalitat peró ell es manté també actiu vint anys després en aquest altre mercat laboral, el dels polítics, tant o més complicat.

Un Ximo Puig de qui, ara sí, podem dir que ja és President de la Generalitat a tots els efectes. Després de dues setmanes d’aterratge, de gestos simbòlics i d’acabar de configurar equips i de quadrar escalafons, hem vist dos fotografies que demostren que el morellà ja està governant. D'una banda la visita al primer gran incendi forestal amb el qual, malauradament, estrena mandat tot president i d'altra la recepció en el seu despatx durant més d’una hora amb l’amo de Mercadona Juan Roig, demostren que la cosa ja va de veres. No és cap broma. Això dels incendis, per exemple, pot ser tota una premonició o un avís: en l’últim any de Lerma com a president el foc a les muntanyes va acabar de ‘cremar’ una gestió que es va fer insostenible per l’ús polític que, també dels incendis, va fer el PP. Puig va viure en primera persona aquella situació i sembla que ha pres bona nota: vol crear una agència anti emergències que dependrà directament de Presidència, del seu entorn més pròxim. L’altre, les bones relacions amb els empresaris segur que cremarà molt menys la seua gestió: l’enemic no és la patronal valenciana –ni tampoc els sindicats- sinó la voluntat que demostre el govern central en voler donar resposta a les necessitats i a les urgències dels valencians pel que fa a un finançament just i a l’arribada de les inversions necessàries. Tampoc en aixó ha perdut el temps el nou President: Ja veurem com va l’anunciada trobada amb Mariano Rajoy després de la “cordial” conversa telefònica que ens han dit que van tindre tots dos presidents.

Mentre jo, a el meu. Per a la següent renovació del Darde m’han donat la data del pròxim 20 d’octubre. Espere no fer-la servir. Onze dies abans, el 9 d’Octubre, hauria d’estar en marxa la nova RTVV segons ha promés el nou cap del Consell. No serà fàcil, ni sabem com serà, però haurà de ser. El comité d’empresa s’ha oferit a col·laborar i la comissió que estudiarà com fer-ho possible està encapçalada pel professor de dret constitucional i expert en comunicació José Mª Vidal… el mateix cognom que l’última directora general amb la qual es va tancar la tele. Però això només és una casualitat, no una premomició.

Publicat al Levante de Castelló el 11 de Juliol de 2015