Gens ni mica de gràcia

Rita Barberá en la Crida 2015 (Foto: El Mundo)

Una vegada més els valencians ens hem fet notar: Xe, que ací som així!! Diumenge passat Rita Barberá donava l'últim exemple de com alguns dels nostres conciutadans es troben encantats amb la seua tasca d’oferir noves glories i nous riures a Espanya. I per cert, ho fan molt bé si tenim en compte el ressò mediàtic que tenen les seues actuacions. Amb ambaixadors com aquests el futur de la ‘marca’ Comunitat Valenciana sembla garantit. Al turisme de sol i platja, que mai no falla, podem sumar la nostra capacitat com a fabricants de rialles i de personatges esperpèntics. És allò que abans anomenaven bufons i que a més de dòcils vassalls eren excel·lents còmics, entre altres coses perquè el seu propi futur estava condicionat a l’èxit o el fracàs de les seua actuació. Si no feien riure, els feien fora dels palaus. Com aquells bufons d’abans, aquests d’ara no tenen cap problema si per a fer riure han de fer servir inclòs els seus propis defectes personals. Però van més enllà i no dubten a ridiculitzar fins i tot allò que més els identifica com a grup, com a poble. És el cas que ens ocupa. La intervenció de l’alcaldessa del Cap i Casal a les torres de Serrans en l’acte de la Crida s’ha convertit en motiu de mofa i de burla al nostre territori i també a la resta de l’estat. No pel que va dir, que també, sinó per l’ús, el mal ús, que va fer del valencià i per les condicions en què ho va fer.

No és cap novetat, malauradament no és el primer cas de fer riure amb allò que es diu. Recordem que Joan Ignaci Pla, candidat del PSPV a la presidència de la Generalitat, va dir que el que més li agradava de les festes de La Magdalena era la crema de les gaiates. Un altre president, el de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, ens va dir que érem uns ignorants per no arribar a entendre mai la necessitat d'inaugurar un aeroport per a les persones. Seguim amb els presidents, en aquest cas el de la Generalitat, perquè a Francisco Camps el vam escoltar en les gravacions del cas Gürtel quan parlava amb aquell “amiguito del alma” a qui confessava estimar “un huevo”. Podríem acabar el repàs amb un quart president, el de les Corts Valencianes, però Juan Cotino ja es va retratar ell a soles en el programa “Salvados” i ara té prou amb el seu cultiu de caquis.

Per no parlar de les imatges. Recordeu aquella de Camps i Rita pujats a un  Ferrari blau en un passeig que ens ha costat una fortuna als valencians? O eixa altra de Paco “Telefunken” eixint de la seu de RTVV després de negar-se a tallar les emissions de la radiotelevisió pública? També tenim la del trencadís de la cúpula de l’Hemisfèric caient a trossos com la millor metàfora d’uns anys viscuts per sobre de les seues possibilitats. O la foscor que ha invadit la Ciutat de la Llum avui apagada. Per no parlar de l'avió que surt del cap del ninot de Ripollés i que dóna la benvinguda als jugadors del Villareal CF quan aterren a l’aeroport, ja no per a vianants, de Castelló. Etc. I ara la imatge de Rita “La caloretes” pujada a les torres de Serrans en un estat lamentable oferint un espectacle impropi d’un representant públic. L’endemà va demanar perdó, però el recurs de la disculpa no sempre és suficient per pagar la pena.

Segur que Rita Barberá s’estima als valencians, no tinc cap dubte. Sobretot als milers i milers d’ells que any rere any l’han votada massivament i l’han permés estar més de vint anys botant al balcó de l’ajuntament cada vegada que donava permís per a encendre una mascletà. Botar i, al mateix temps,  desafiar amb la mirada i els gestos a aquells altres veïns que anaven, i que van, a escridassar-la en cada disparada. Però mai no ha respectat la llengua que parlen uns i altres, els que l’han votada a les urnes i els que volen que no bote més al balcó. Ha demostrat que no sent cap respecte ni cap estima per la llengua dels valencians. En primer lloc perquè no ha volgut aprendre-la, senzillament no li ha vingut de gust fer seua la llengua que es parla a la ciutat on és alcaldessa. I a més a més no té cap empatx de fer un ús patètic d’eixa llengua a la qual ignora: Tal vegada es va equivocar d’escenari i es pensava que es trobava en els Carnestoltes de Cadis quan va balbotejar el seu discurs sobre el ‘caloret’ i les falles.

No em fa gens ni mica de gràcia. El maltractament de Rita Barberá i Alberto Fabra a la llengua dels valencians és revelador del menyspreu que tenen per allò que més ens identifica com a poble. El propi president ha fet el ridícul en més d'una ocasió quan intenta parlar com ho fa la gent de Castelló. No és un problema de parlar-ho malament, que tambè, és un senyal del grau de complicitat i estima que tenen per la llengua pròpia: zero. Aquesta gent fa BIC als bous de carrer, però si ningú  no ho impedeix faran RIP al valencià. Ara arriben eleccions i cal ser més valencians que ningú, i és per això que s’han inventat un observatori per fiscalitzar el nivell de valencianisme dels demés. I què tal si començaren per ells mateixos?  S'atrevirien Rita o Fabra a parlar així el castellà? 

Proveu a fer-ho vosaltres amb la seua benvolguda llengua espanyola en un acte públic com el de la crida... poca broma.

Publicat al Levante de Castelló el 28 de febrer de 2015