Les xifres de la vergonya

Una imatge habitual ja als nostres carrers

És el que toca: Després de cada jornada electoral cal analitzar les xifres i traure punta als números, és allò de llegir els resultats i veure com li ha anat a cadascú. És el que toca, i és el que no hem deixat de fer des de la mateixa nit del diumenge. Tant els hem interpretat que amb prou faenes si hi ha alguna cosa nova a dir quasi una setmana després. Fa dies que fins i tot Rubalcaba ha posat data de caducitat a la seua continuïtat al capdavant del PSOE, el partit que pitjor ha eixit d'unes eleccions que es van vendre com a intranscendents, sense cap interés per a la ciutadania, i que han pogut marcar un abans i un després en la política espanyola. O no, el temps dirà. Jo, de moment, diré algunes coses sobre altres xifres i altres números.

Començaré pel 8. Són els anys de presó que el TSJ fixa com a condemna per a l’ex conseller i ex síndic del grup popular a les Corts Valencianes, Rafael Blasco. Al set vegades conseller –un altre número que perdurarà en el temps- l’han declarat culpable d’un delicte de malversació i de tràfic d’influències pel desviament de fons públics destinats a projectes solidaris. Dels 1.600.000 € que la Generalitat Valenciana va invertir en col·laboració internacional quan Blasco era conseller de Solidaritat i Ciutadania, tan sols 47.953 van arribar allà on havien d’arribar. La resta va anar a pagar la compra d’immobles en la ciutat de València… és un altre concepte de ‘cooperació’ que la Justícia ha considerat delictiu.
Blasco, fitxat pel PP d'Eduardo Zaplana quan Joan Lerma el va tirar del seu govern i del PSPV, va ‘cooperar’ després amb José Luis Olivas i més estretament amb Francisco Camps fins que Alberto Fabra el va expulsar del grup parlamentari, no per estar imputat sinó pel que va dir una nit en la tele dels bisbes. Ara Fabra president trau pit, però el Fabra diputat mai es va atrevir a demanar-li explicacions a qui era el seu portaveu en les Corts.

l'escó buit de Blasco. (Foto: Levante)

Una sentència que s’ha conegut dies després de la jornada electoral. Serà casualitat o no, què no, però és una vergonya que el TSJ haja esperat a què passara la campanya per fer-la pública, com han fet en Catalunya amb el ‘Cas Palau’. Què volien amagar o què volien evitar? Farts com estem d’escoltar allò de què els temps de la justícia i els de la política no són coincidents, sembla que en aquesta ocasió han anat de la mà per tapar les vergonyes de la política enmig d’un procés electoral.

Blasco ha tramitat ja la seua baixa com a diputat. Un procés què pel que sembla és més costós que donar-nos de baixa de la companyia de telefonia mòbil. No ho entenc: És més fàcil expedientar a una diputada de l’oposició que desfer-se d’un delinqüent. Només faltaria que apartaren del parlament a Mònica Oltra per la rabieta d'un president com Cotino i es mantinguera, encara que no aparega per allí, a un condemnat per ‘sisar’ diners per als més necessitats. En aquest cas a Nicaragua, però podria ser ací mateix, a Espanya – o l'Alemanya del sud com li agrada dir a González Pons-, i en la seua benvolguda Comunitat Valenciana. Són les altres xifres, les xifres de la vergonya, de les quals vull parlar.

Més concretament d'un percentatge: el 23’6 per cent dels valencians viuen per sota dels índexs de pobresa segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Ni Càrites ni cap ONG ‘enemiga’ del govern: són xifres oficials que no podrà deslegitimar el ministre Cristóbal Montoro. O sí, que ell és capaç d'açò i més.

Un estudi demolidor que reflecteix una realitat que el govern del PP no vol reconéixer: 20 de cada cent famílies valencianes tenen moltes dificultats per arribar a fi de mes i el 41,6 per cent no té capacitat per a afrontar despeses imprevistes. A més, l'11,6 per cent té retards en els pagaments relacionats amb el seu únic habitatge (llum, aigua, gas, tributs, etc). Arriba l'estiu… i què? El 50,8 per cent dels valencians no poden permetre's anar de vacances fora de la seua casa… no ja un mes, ni una setmana a l'any.

Ara, si volen, podem parlar de les altres xifres, de les que ens van deixar la jornada electoral.

Val, ja ho entenc, millor no parlar de política després de comprovar com la política no dona solucions als qui pitjor ho estan passant i després de veure com alguns polítics, com el condemnat Blasco, ho han malvaratat… quan no s’ho han emportat. Tal vegada això explique una altra xifra: la de l’abstenció i l’increment dels partits anomenats ‘radicals’ o antisistema. Per cert, al 'sistema' també l'hem vist aquesta setmana amb la visita dels homes de negre del FMI que han vingut a donar les seues receptes: menys salaris i més impostos per tal de fer més grans les seues xifres de beneficis... i també les altres xifres, les xifres de la vergonya.  

Publicat al 'Levante de Castelló' el  31 de Maig de 2014