sábado, 28 de diciembre de 2013

RTVV, mentides i 'volantins'







Text de l'esmena que presenta el PP per justificar el tancament de RTVV

El que més m’agrada és la força de la primera frase: Gobernar es priorizar. Així comença l'esmena que el PP presenta en molts pobles del País Valencià per a justificar el tancament de RTVV i demanar comprensió davant la “difícil decisión del Consell”… què així està escrit, en castellà, encara que es tracte d'una població on fins i tot els regidors populars parlen valencià. Ells són així. I clar, els han escrit un argumentari farcit de falsedats i volantins que cal desmuntar. 
El primer, la tan solemne afirmació de tancar RTVV per haver de prioritzar. Parlem de prioritats?, anem: Diners per a la F-1 abans que per als dependents, milions a l’aeroport sense avions abans que beques per als menjadors escolars, avals per tapar el deute del València CF abans que les  ajudes a l'habitatge, etc. El que han fet els governs del PP els últims anys és prioritzar els interessos propis a canvi de retallar-nos els nostres. I és cert que en això sí que han prioritzat l'acció de govern: S'ho han gastat en allò que veritablement més els importa. Fins i tot oblidant prioritats històriques com el transvasament de l’aigua de l'Ebre. Recorden?, allò de ‘Agua para todos’. Ah, calla! que Carlos Fabra ja no és ningú i eixa era la prioritat d'un líder totpoderós, avui batut i condemnat, de qui ara reneguen en públic els mateixos que un dia van menjar en la seua ma.
Segona falsedat: "Hemos apostado por una televisión pública valenciana, pero ajustada a una dimensión soportable...”. Dimensió suportable? fa falta barra!. El 1995 van trobar una empresa amb 653 treballadors i 32 milions d’euros de deute i en 2013 l’han deixada amb 1.610 treballadors i un forat de 1.200 milions. Des dels anys del ‘pacte del pollastre’ amb Unió Valenciana fins a la quota Opus Dei, cadascú que entrava a manar feia lloc als seus. El que de veritat ha estat insuportable i de dimensions desconegudes és l’ús que han fet de RTVV com agència de col·locació de militants, amics, familiars, i com a pessebre per a pagar favors. 
Anem a per la tercera, com en les sevillanes i aquesta si és una mentida en tota regla: “El Consell ha negociado durante meses desde el rigor... y desgraciadamente los sindicatos no aceptaron ninguna propuesta”. Menys mal que han parlat els jutges per a deixar-ho clar. La sentència del TSJ diu: “Llama la atención que en el desarrollo de las consultas, pese a las medidas alternativas planteadas por la RLT –tales como reducciones de jornada, prejubilaciones, suspensiones de contrato, bajas voluntarias incentivadas, reducciones de salario, etc.- no fueron aceptadas ninguna de las propuestas ofertadas, con inclusión de una propia reducción de gastos de personal”. Per si algú no ho entén, o no vol entendre-ho, les sigles RLT correspon a ‘representación de los trabajadores’. Queda clar qui va ser el que no va voler acceptar cap proposta. I es pot ser més cínic? Sí, quan l’argumentari del PP afegeix que “el fracaso de la negociación es también el de los que siempre jugaron una arriesgada partida del todo o nada...” La reacció a la sentència demostra que la partida estava resolta, i perduda per als valencians, abans de jugar-se. La decisió política de tancar estava presa, ¿qui sap si a Madrid?, i faltava la coartada de la nul·litat de l’ERO per a executar-la. I tal vegada per això es va fer tan malament, tot i els prestigiosos i cars despatxos que van assessorar un Consell que tampoc va voler negociar després de la sentència de l’ERO.


Han callat la radiotelevisió en valencià
Davant la darrera oferta dels sindicats, amb una reducció de plantilla del 40 per cent i rebaixes salarials que feien rendible el projecte en ajustar-se als 136 milions previstos en el programa contracte per als dos pròxims anys, ens trobàrem la mateixa resposta: Tancar, tancar, i tancar, per damunt de tot i de tots. Encara que el cost d’anar a negre es dispare fins als 150 milions, més del que costaria fer radio i televisió en valencià durant els dos pròxims anys. 
Per poder justificar-lo faltava trobar un argument de pes que arribara al cor i sobretot a la butxaca dels valencians. Quarta mentida: “la prioridad a la que debemos dedicar nuestro esfuerzo es la sanidad, la educación…”. Ja sabeu: o escoles i hospitals o televisió. No cap major demagògia i la realitat acabà per demostrar-ho: Dos setmanes després del tancament de RTVV ens diuen que van a privatitzar el servei de radiologia i medicina nuclear en l’hospital provincial de Castelló. Hi ha més, els sindicats denuncien que per al curs 2014-15 tancaran 128 unitats d’educació infantil. No haviem quedat que amb els diners de RTVV la sanitat i ’educació no es tocaven?  S'ha demostrat fals.
I per què ací no es poden fer escoles i mantenir una radiotelevisió pública i a Galícia sí? Serà que Feijoó és més llest que Fabra, o serà que allí el PP no ha malbaratat en Ferraris, Copas de la América, contractes a Julio Iglesias, aeroports sense avions, patrocinis a clubs de futbol, i saraos organitzats pel Bigotes. Eixa és una altra: El Papa també va anar a Galicia i els costos de la visita van ser els terrenals, no com ací que van tirar pels núvols fins traure 14 milions de la tele. La Gürtel manava també en RTVV, almenys de la caixa. El que és segur es que el president gallec s’estima més la seua llengua del que Fabra estima la llengua dels valencians i el seu autogovern. 

Eixa pot ser la clau per entendre tot el que ha passat: el van posar a dit i amb un dit el fan rodar, com a Pablo el Mostós, Gerturdis i Cleopatra, els tres volantins que les morellans fan girar al carrer de la Font en cada Sexenni per a rialles de veïns i forasters. Els mateixos volantins amb els quals ara volen distraure'ns per a justificar el tancament de RTVV.                        
 Els regidors i alcaldes del PP poden repetir l'argumentari que els han escrit, des de Vinaròs fins a Oriola, tant com vulguen i no per això diran la veritat. Una última dada per si volen explicar-li-la als contribuents: cada día que passa sense que Fabra ens deixe anar a treballar li costa als valencians 190.000 euros. Són molts euros i l'informe anual del Síndic de Comptes, gens sospitós, ja els ha avisat al respecte al mateix temps que denuncia greus irregularitats en tot el procés, des de l'adjudicació al despatx de Garrigues de l'assessorament jurídic fins a la falta de previsió per a fer front a l'ERO d'extinció. D'això tampoc no volen parlar.
 Però tranquils que Alfonso Rus ha dit que ell prioritzarà i farà una televisió per als pobles de València. I a Castelló què, s'animarà Javier Moliner? Clar que haurà de ser amb el vist i plau dels qui ara han sentenciat el tancament de Canal 9. Ells manen.

No hay comentarios:

Publicar un comentario