Açò s'ha acabat, l'altre s'acabarà

Abel Campos, Joan Miquel Ahís i Xavier Rubert. Últim directe de RTVV des de Castelló.
(Foto Carme Ripollés)

Efectivament no ha estat la fi del món ni ens ha caigut damunt cap de les plagues bíbliques… encara que pot ser que la versió moderna d'alguna d’elles l'estiguem patint els valencians ja des de fa anys. Vull dir que Alberto Fabra ha tancat per collons, i per què així li ho han manat, la radiotelevisió dels valencians i com no podia ser d’altra manera el sol ha continuat eixint cada dia, la qual cosa era d’esperar. Entre altres raons, imagine, perquè ell tampoc vol perdre’s el sainet en què Fabra ha convertit el tancament de RTVV. Per al record del valencianisme de traca i mocador quedarà per sempre la figura de Paco ‘Telefunken’, un culer que eixa nit havia d’apagar la televisió en valencià quan des de feia anys no podia vore tampoc TV3, i que va decidir tornar-se a casa sense cobrar la faena però amb el cap ben alt i la dignitat íntegra. En contraposició trobem el ‘paperot’ que van haver de fer els liquidadors enviats per Fabra a Burjassot… ninots de falla que de segur es cobraran la faena, però que no se n'anaren tan sobrats de dignitat. I a Castelló és va oblidar fins i tot de tancar la delegació. Una situació tan esperpèntica com la imatge d’un president que ve al seu poble a felicitar el Nadal als periodistes i s’amaga entre el Pinar i el Planetari per fugir d’un carrer Major ple de treballadors i veïns que l’escridassen… i de policies que el protegissen. Dilluns pot donar-se el cas, segons han dit.

Canal 9 i Radio 9 porten dos setmanes tancats i el sol llueix tant com pot… però no el suficient per a il·luminar els canals que s'han anat a negre i on fins ara vosté podria vore la tele en la seua llengua. Això s’ha acabat. El medi ambient en valencià s’ha acabat, l’esport en valencià s’ha acabat, l’oratge en valencià s’ha acabat, els dibuixos animats en valencià s’han acabat, els bous en valencià s’han acabat, la cuina en valencià s’ha acabat, les tradicions en valencià s’han acabat, la festa en valencià s’ha acabat, etc… això és el que ha tancat un president que ni parla en valencià ni li importa que als mitjans de comunicació es parle en valencià.

També s’ha acabat amb l’espoli i el saqueig que deixà l’empresa arrüinada. Han xuclat de la mamella fins a assecar-la. Econòmicament amb malifetes que ara investiguen els jutges com els 14 milions d’euros que li va costar a RTVV, a tots els valencians, la visita del Papa a València i bona part dels qual van anar a parar a l’infern de la Gürtel; o amb sous milionaris a amics periodistes com Carlos Dávila, Isabel San Sebastián, Curri Valenzuela, Isabel Durán, Mamen Gurruchaga, Alfonso Rojo, Sánchez Dragó, etc, els quals s'ho emportaven cru a Madrid després de dinar de calent amb Camps en el menjador privat de la Generalitat. O als altres ‘comunicadors’ de la faràndula i el tele-fem com Jesús Mariñas o José Luis Moreno.

No ha estat menys escandalós l’ús de RTVV com a eina de propaganda i exaltació del règim. Ningú plorarà per aquesta televisió perquè ningú volia aquest model de televisió: Si fem cas de les audiències no agradava ni als nombrosos militants del PP, el partit al qual servia. Era tan vomitiu l’ús dels informatius per a lloa del president de torn, des del perfil bo de Zaplana a les passejades en Ferrari de Camps i Rita Barberá, que fins i tot els votants del PP van apagar la tele i es mostraven avergonyits… també els líders locals i provincials, però clar està sempre en privat. El descrèdit dels informatius va afonar a una programació que en molts altres àmbits era modèlica, a l’alçada de les millors televisions de l’estat: Babalà, Medi Ambient, El vent dels navegants, Gormandia, Trau la llengua, el Poble del costat, l’Alquería Blanca, Guamipi, La taula esportiva, etc..

Això pot ser l’únic que trobem de positiu, d’esperançador, en aquest procés d'aniquilament de RTVV. Ara tenim clar que és el que no hem de tornar a fer i en mans de qui no podem tornar a deixar els mitjans de comunicació públics… ni les caixes d’estalvi, ni la sanitat, ni l’educació, ni cap dels serveis bàsics. El futur pintava en negre perquè, a més, en RTVV es donava un doble ‘pecat’: pública i en valencià, dues realitats que molesten a Fabra i als qui manen en el seu partit a Madrid.

Ara han de justificar per què deixen als valencians sense radio i televisió pública en la seua llengua. No saben com fer-ho i s’inventen les mentides de la no voluntat negociadora dels treballadors, que la sentència del TSJ  s’ha encarregat de desmuntar, o la fal·làcia de què no arriba per a tot i que cal decidir entre sanitat i educació ó televisió. No són les úniques. Alcaldes i regidors amb ganes de fer mèrits en pobles als quals RTVV va posar en el mapa audiovisual de l’actualitat -i que mai abans van tenir presència en les cases dels valencians de Torrevieja, Requena o Canals- tenen la barra de dir que Canal 9 “nunca estuvo por aquí”. La desvergonya és més llarga que la memòria i més curta que la veritat. Ells ho saben, però sobretot ho saben els seus veïns. I són ells els que han de recordar qui els ha deixat en negre i sense cap finestra per la que traure el cap i parlar-li al sol en la llengua dels seus pares. Perquè el sol, de segur, continuarà eixint. Fins i tot quan s’acabe el mal somni aquest que ha sigut el llarg govern del PP a la Generalitat. 
Que també això s’acabarà, ja ho veuran.