Cadascun al seu

Mariano Rajoy entre Rita Barberá y Alfonso Rus.

Mentre a Madrid continuen amb el seu, amb les converses per a trobar un president de govern i amb les disputes territorials per a veure quins “territoris” ocupen els nous grups parlamentaris en el renovat Congrés dels Diputats, ací al País Valencià també anem a la nostra. Cadascun al seu. Uns, la policia, fent neteja de la corrupció en les institucions i altres, el nou govern, intentant fer allò que van prometre que farien i que van signar en l'Acord del Botànic. I el PP també a la seua, veient com eixir-se d'un nou escàndol de corrupció que ha tornat a situar la Comunitat Valencia en el primer plànol de l’actualitat  nacional.

Aquesta ha estat una altra setmana negra per al PP valencià, una més. Dimarts l’abans totpoderós president provincial del partit i de la Diputació de València Alfonso Rus i altres destacats militants i ex-alts càrrecs van ser detinguts i portats davant el jutge dins l‘operació taula que investiga una trama de corrupció i finançament il·legal del partit. Un cas que ja toca a la porta de dos destacats militants del PPCV encara en actiu a Madrid a dia d’avui, la senadora Rita Barberá i el diputat Gerardo Camps. De moment el partit encara els defensa argumentant que no estan imputats i fins i tot el president del govern en funcions ha eixit en la seua defensa al assenyalar que a  hores d'ara són persones absolutament netes. Mariano Rajoy no aprén dels errors i corre el risc de tornar a posar-se en evidència per la seua mala sort a l'hora d'apostar en públic per la decència del companys als quals recolza. L'hemeroteca és cruel amb ell: a Bárcenas li va escriure allò de Luis sé fuerte, a Francisco Camps li va dir que creia en ell i que sempre estaria al seu costat, de Carlos Fabra va dir que era un ciutadà i un polític exemplar, a Jaume Matas el va posar com a exemple de bona gestió, etc, fins i tot va tenir paraules de suport per a Rus amb un llenguatge més propi de l'exalcalde de Xàtiva que d’un registrador de la propietat de Santa Pola: “Yo te quiero Alfonso, coño, te quiero. Tus éxitos los considero mis éxitos…” Encara sort que no es va referir als coneguts èxits econòmics perquè ja sabem com els contava Rus dins d'un cotxe: “…nou mil, deu mil, onze mil i dotze mil euros… dos milions de peles” en el que s’ha convertit en una de les més vergonyoses constatacions de la realitat de la corrupció política en aquest país. La policia farà el seu treball i després la justícia dirà, de moment ha dit que ha de fer front a una fiança de dos milions d’euros.  

Ciegsa, un forat de 1.000 milions d'euros

Altres també estan fent el seu treball portant davant la fiscalia allò que es troben en els calaixos. Però a més han de governar i per això el mateix dia que la Guàrdia Civil escorcollava les dependències de Ciegsa, l’empresa pública creada per a la construcció d’escoles i que ha esdevingut en una nova eina per a saquejar les arques públiques dels valencians, el president Puig i el conseller Marzà presentaven calendari i les actuacions per tornar la dignitat a les escoles públiques i acabar amb els barracons que durant anys s’han amagat tot i compartir paisatge amb el circ de la Fórmula 1 o les unflades veles de la Copa de l'Amèrica. Les dades que hem conegut sobre la malifeta en Ciegsa són reveladores de la magnitud del que ens han robat. A tots i allà on han pogut: Uns furtant dels diners per a la cooperació, altres de la visita del Papa o dels estands de Fitur, etc. Tot era un sembrat i s'havia de collir. Amb les escoles la collita va ser d’allò més fructífera, era terreny abonat i van anar per feina. Ara hem conegut que van construir col·legis amb un sobrecost del 36% respecte del preu de mercat el que ha significat una pèrdua de mil milions d’euros; és a dir, l’equivalent a construir 200 centres educatius nous. En paraules del conseller d’Hisenda, Vicent Soler, “una estafa institucionalitzada, un espoli, un sistema edificant per a lucrar-se”. I per això van tancar RTVV, per no haver de tancar escoles… Ara no queda una altra que esperar el que diga la justícia.

I davant la justícia, davant el Tribunal Constitucional, el govern valencià ha presentat l’anunciat recurs contra els pressupostos generals de l’Estat per al 2016. Tal com s’havia promés. A la manca de recursos per culpa del que uns han malbaratat se suma la que propicia un model de finançament injust que discrimina a algunes comunitats autònomes i a la valenciana de manera molt especial. El recorregut que puga tindre és incert, però fixa una línia roja que els valencians sembla que han decidit defensar amb la unitat de les forces polítiques i els agents socials: Ja n’hi ha prou d’ofrenar noves glòries a Espanya i rebre a canvi pitjor tracte que la resta d’espanyols. Volem allò que ens pertoca. 

És el que ens ha tocat viure aquesta setmana. Uns han tornat a guanyar-se la fama pels seus problemes amb la corrupció i altres han cardat la llana per a intentar recuperar allò que ens mereixem: siguen les nostres escoles o el nostre finançament. Cadascun al seu…

Publicat al Levante de Castelló, 30 de Gener de 2016