RTVV, dos anys després

Joan Miguel Ahís, Xavier Rubert i Victor Balaguer el dia del tancament
de la delegació de RTVV a Castelló

Demà tornaran a eixir per la porta, com van fer ara fa dos anys. Bé, no és del tot exacte: Fa dos anys els van fer fora per la porta i demà es concentraran en la porta per marxar a peu fins al Palau de la Generalitat. Demà fa dos anys del tancament de RTVV i és així com els extreballadors de la ràdio i de la televisió pública valenciana volem recordar aquesta data. No estaran tots, perquè no han sigut tots els que s’han mantingut ferms en la defensa dels seus drets laborals i en la lluita per recuperar un nou Canal Nou. Una marxa per la dignitat d’un col·lectiu que durant tot aquest temps no ha deixat de recordar a la societat valenciana qui va ser el culpable d’aquesta desfeta i també les promeses dels qui ara han de fer possible la seua recuperació. De Burjassot a València en un diumenge ple de records i de ràbia. No és molta la distància, però és molt el coratge. Més lluny, però amb molta menys dignitat, ha marxat qui ho va fer possible. Alberto Fabra està avui de senador a Madrid i encara manté, cada vegada que li pregunten, que ell ho tornaria a fer. No l’anar-se, que també, sinó el fet d’apagar la tele i tancar la ràdio.

Demà farà dos anys del magnicidi cultural i social que va significar deixar als valencians sense mitjans de comunicació públics en la nostra llengua, els únics a Espanya i Europa després de la reobertura de la televisió grega. Una decisió que va ferir de mort al sector audiovisual valencià, que va deixar un forat econòmic que encara que sagna en les malmeses finançes de la Generalitat Valenciana i que va destrossar el present i el futur de bona part dels treballadors de la casa que no tenien cap culpa del malbaratament que allí es va produir. Dos anys que lluny d’haver significat la solució a res –recordem allò de que era qüestió de triar entre escoles i hospitals o la tele- han representat el màxim exemple de com un polític es mostra incapaç de resoldre allò que té entre les mans: és a dir, de fer la faena per a la qual va ser escollit.

Les dades que aquests dies han donat a conèixer els actuals liquidadors de RTVV mostren a les clares que els treballadors tenien raó quan plantejaven que la solució no estava en tancar-la sinó en gestionar bé el seu futur. Calia reinventar un model sostenible i per a açò era necessari afrontar amb rigor i valentia una situació empresarial que tots coincidien que era molt greu. Tan greu com a irresponsables van ser els diferents gestors de la casa i els governs del PP que ho van consentir, quan no ho van propiciar. Avui en dia mantenir en negre el senyal de RTVV suposa una despesa d'un milió d'euros al mes. Es calcula que en el tancament s'han dilapidat ja més de 144 milions d'euros. El lloguer de la seu tancada a Alacant que s'ha de pagar fins al 31 de juliol de 2035 i que contempla que l'edifici construït amb diners públics (4,48 milions d'euros) passe a mans privades en arribar eixa data, li costa a la Generalitat 29.167 euros… cada mes. En el pressupost “d‘emergència social” de l'actual govern autonòmic s'han destinat 26 milions per a fer front al tancament i uns altres 29 per a reobrir la futura radiotelevisió pública valenciana. Cada dia es presenta una nova demanda contra l’extinta RTVV. Etc. És un disbarat, una malversació de fons públics per la qual algú hauria de respondre davant la Justícia.

El diumenge farà dos anys del tancament de RTVV i en la marxa que portarà als extreballadors des de les portes del Centre de Producció de Programes de Burjassot (valorat en 25 milions d'euros i del que ara hem conegut que figura com a solar i no com a immoble en el Registre de la Propietat) fins a les portes del Palau de la Generalitat –on s'han concentrat cada divendres des d'aquell dia– es parlarà més de futur que de passat. Perquè la solució, el despertar d'aquest mal somni, ha d'estar en una futura RTVV moderna, innovadora, plural i independent del poder polític que no repetisca els pecats del passat, capaç de convertir-se en la radiotelevisió de referència dels valencians i en el motor per a la recuperació del maltractat sector audiovisual.

En eixe futur han de tindre cabuda les legítimes aspiracions d’un col·lectiu d’extreballadors que com diu el president Ximo Puig no poden condicionar el futur de la nova RTVV, però que també tenen dret a formar part d’ell. Segur.

Publicat al Levante de Castelló, 28 de Novembre de 2015