 |
| Alberto Fabra y Alfonso Bataller en la romeria de les canyes |
Tancat el parèntesi
magdalener, quina llàstima de Vitol i de crisi, alguna reflexió al voltant de
les festes i dels polítics: Un president autonòmic que s’amaga en la seua
pròpia casa, que fuig d’ella just quan tots ixen al carrer, és un polític que, o
bé té molt treball, o tal vegada no té la consciència massa tranquil·la. Alberto
Fabra es va envoltar de policia per anar a la romeria de les canyes un diumenge
que va acabar en el futbol, a la llotja VIP del Santiago Bernabeu al costat de José
María Aznar, Ana Botella, Esperanza Aguirre, Rodrigo Rato,
e Ignacio González, una alineació de luxe del PP que va veure en directe
la victòria del Barça. També sabem que almenys un dia va vindre als bous, però
a una plaça on l’amo i senyor encara continua sent l‘altre Fabra.
Segur que van ser les obligacions
del càrrec les que van impedir a Alberto Fabra gaudir de les festes del seu
poble, les que vivia intensament en els seus anys de joventut i quan era l’alcalde
de la ciutat i terme de Castelló. Però enguany no. Enguany no les ha vistes ni
per la tele. I això també és només culpa d’ell: ell va tancar Canal 9 i va
deixar les festes com un producte de consum exclusiu per als veïns de Castelló
i els visitants. Que ja està bé, però que no és prou.
A la resta de la Comunitat
Valenciana no van poder veure el duel pirotècnic entre Antonio Zarzosa,
d’Altura, i Pepe Peñarroja, de la Vall d’Uixò, per fer-se amb el premi a
la millor mascletà i que va guanyar el valler. Tampoc es va poder veure la devoció
del poble del president cap a la seua patrona en l’ofrena de flors… eixa que
tants greuges comportava perquè a la ciutat de València durava dos dies i allí
que estava la tele sense parar, ram darrere ram. I ara res, ni una ofrena ni
l’altra, tot a negre i no el de
les bruses. On estan les veus a les quals tant indignava l’oblit i el menyspreu
cap a les nostres festes? Hauran d’esperar per poder tornar a queixar-se i segur
que ho faran de nou arribat el cas. Però ara, de moment, callen.
Serà perquè voldran.
Perquè d’això, de la necessitat i del dret a tindre uns mitjans audiovisuals públics
en la nostra llengua, es parlarà avui al Casino Antic de Castelló. Allí es
presenta la campanya per arreplegar les 50.000 firmes que segons la llei fan
falta per a poder portar davant les Corts una Iniciativa Legislativa Popular. En
aquest cas per a debatre, i en el seu cas aprovar o no, una Llei del Servei
Públic de Ràdio Televisió Valenciana. Ja són més de cent les entitats i associacions
que s’han afegit a la iniciativa, moltes d’elles de les comarques de Castelló.
Una llei que té com a objecte “donar contingut al dret col·lectiu del poble
valencià a rebre i comunicar idees i informació en llengua pròpia”. Després del
tancament de RTVV els valencians
som l’única comunitat autònoma a Espanya amb llengua pròpia que no disposa de
mitjans audiovisuals públics per a la seua difusió. A més la Carta Europea de
Llengües Regionals o Minoritàries, subscrita per l’estat espanyol, recull que
els poders públics han de garantir la creació d’almenys una ràdio i una
televisió en les llengües protegides per aquesta carta, com ara el valencià.
Ningú no dubta que les
signatures s’arreplegaran en el termini previst de quatre mesos i que la quantitat necessària
se superarà ampliament. Però ja sabem que això tampoc no garantitza l’èxit de
la iniciativa: la majoria política del PP a les Corts Valencianes la tombarà amb
la mateixa legitimitat, i amb la mateixa indignitat, amb què va aprovar el
tancament de la radiotelevisió pública que els valencians teníem des de feia
vint-i-quatre anys i que era millorable, segur, però que era del tot
necessària. I per això volem recuperar-la.
 |
| Daniel Gozalbo y Amparo Marco (Foto Levante) |
I com hem parlat de festes
hem d'acabar amb la traca final. Aquesta vegada la que ha encès el PSOE local
en el seu grup municipal en l'ajuntament de Castelló. L'inexplicable retard a
l'hora de resoldre la situació del ja exregidor socialista Juan Maria Calles
els ha explotat en les mans a un any de les eleccions i torna ha posar en
evidència l'eterna divisió en el si de l'executiva local.
És patològica la
capacitat que tenen els socialistes de Castelló per a crear-se problemes ells
mateixos i per a pegar-se tirs en els peus. Ara que està en joc el poder recuperar per a
l'esquerra l'alcaldia de la capital de la Plana ells, com sempre, van a la seua: a les
seues guerres internes. Pot ser que l'electorat torne a castigar-los en
entendre que no és la seua guerra. Cap actor d’aquest sainet eixirà ben parat. Tampoc
el partit, que és el més greu. Perquè és Magdalena i ací els esclats són sense foc ni fum: si estiguérem en falles més d'un ninot acabaria al foc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario