 |
| Tancament de pares i alumnes al Col·legi Herrero de Castelló (10/04/2014) |
No recorde molt bé l’any
exacte, però era segur en l’inici de la dècada dels seixanta. Els anys de la
llet en pols que, diuen, venia d’Amèrica i un temps en que les fotografies de
Franco i els crucifixos de fusta encara penjaven en les parets. Als patis, per
suposat, els xiquets i les xiquetes separats… com havia de ser en aquells anys
en què la doctrina del franquisme i la moral de l’Església encara eren present
a les escoles i a tot arreu. Tant que en aquells anys el meu col·legi es deia
encara ‘Mártires del Magisterio’.
Un centre centenari que en
1982 pren el nom de Domingo Herrero, un mestre que fou també alcalde i
que entre altres projectes va impulsar la construcció del Teatre Principal i el
Parc de Ribalta, on hi ha un bust en la seua memòria al costat de la ‘basseta
dels peixets’.
Torne al meu temps. Alguns
mestres d’aquells anys com Doña Patro, Patrocinio Santamaría, i Don
Juan, Juan Boix, encara estan en el record de molts xiquets als quals
ens van impartir el seu magisteri; sense martiris però, això si, amb molta
vocació i una exquisida educació. I com no, en castellà. Com també manava el
franquisme en uns anys en què alguns moviments polítics i socials lluitaven ja per
recuperar la llengua pròpia com un senyal d’identitat dels valencians.
 |
| Al Herrero volen línia en valencia |
Un col·legi on el pròxim
curs, si ningú no ho impedeix, deixarà d’ofertar-se la línia d’ensenyament en
valencià en l’educació infantil. Els xiquets que l’any que ve entren a estudiar
al col·legi Herrero tornaran a escoltar en les aules la llengua que
parlaven els mestres que impartien doctrina quan s’anomenava ‘Martires del
Magisterio’. És a dir, hem retrocedit cinquanta anys. La mateixa llengua que parlava
el jove alumne Alberto Fabra quan trepitjava eixes aules i és la mateixa que parla
ara com a president, en això estem igual que fa cinquanta anys. Un Fabra que per
cert sembla estar molt orgullós del seu pas per l’escola del carrer Moyano i
per això ha penjat en el seu currículum al web de la Generalitat Valenciana que
“Va estudiar en el col·legi públic
Herrero i en l'Institut Francisco Ribalta, on jugava al bàsquet en el mateix
equip que l'actual seleccionador nacional, Juan Antonio Orenga”
Fixeu-vos que remarca, tal vegada per considerar-ho com un mèrit, la condició d’haver
anat a l’escola pública.
Amb la perspectiva del pas
del temps queda clar que al company de jocs de Fabra li ha anat molt millor que
a l’escola on va estudiar de xiquet. Orenga, per mèrits propis, ha arribat al
màxim en la seua tasca professional com a entrenador i a més va tindre la sort
de què el seu amic li vi pagar, un partidet amistós al pavelló Ciutat de
Castelló quan el van fer seleccionador nacional. Un ‘bolo’ que ens va costar
als valencians 300.000 euros, diners amb els quals s’haguera pogut subvencionar
el menjador escolar de 350 xiquets durant tot un any.
No li va tan bé al
col·legi Herrero a qui Alberto Fabra fa molt menys cas: ni els porta la
selección de bàsquet ni els dona la línia infantil en valencià tot i que li ho
va demanar el consell escolar per unanimitat. També li ho va demanar
l’ajuntament, però amb la mateixa poca sort. No hi ha res a fer: de les dues
línies d’infantil s’ha de tancar una i serà la de valencià, l’única que fins
ara s’oferia en l’únic col·legi públic que queda en el districte centre de
Castelló. Així ho ha decidit el govern del PP que presideix Alberto Fabra, l’ex
alumne que en el seu perfil d’internet trau pit i es mostra orgullós del seu
pas per l’escola pública però que no la defensa ni la valora amb la seua acció
de govern. Tot el contrari.
El mateix govern que ha
decidit tancar un total de 34 aules d'infantil en la província i que ho ha fet
amb una proporció insultant que evidencia una clara aposta ideològica: 33
d'elles són en valencià i només una en castellà. El cas de La Vilavella és
del tot revelador perquè deixa sense línia en valencià a un poble on fins i tot
els militants del PP parlen com ho feien els seus pares. És una vergonya.
Com ho va ser eixa altra decisió
de deixar-nos sense mitjans audiovisuals públics en la nostra llengua. El
tancament autoritari de RTVV, la censura de les emissions de Catalunya Ràdio i
TV3, i l’enfrontament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a propòsit del diccionari,
son els darrers atacs que el PPCV i Alberto Fabra han llançat contra la llengua
i la cultura dels valencians. Faltava l’escola i també ha arribat: la guerra ja
està en les aules amb protestes i tancaments. Fins i tot en el col·legi públic
on va estudiar el president, el seu estimat Col·legi Herrero. Clar que per a ell sempre serà el Colegio Herrero.
No hay comentarios:
Publicar un comentario